Anàlisi de la problemàtica; 2: Contrarrelat

Estudis de l’entorn

Iniciem el contrarrelat amb algunes dades recollides a distints treballs que estudien el conjunt de la ciutat. Malgrat que el barri pateix una pauperització visible no es pot dir que siga un barri pobre, al contrari, es mou dins dels indicadors de renda de barris de nivell mitjà i mitjà-alt.

Renda-valència-2014-web2
Indicador del nivell de renda a València. Elaboració pròpia. Cliqueu la imatge per a més info.

Un altre indicador interessant ens mostra la intensitat de les industries creatives del nostre barri. Encara que la major part d’aquestes es troben al districte de Ciutat Vella també existeixen una gran quantitat d’aquest tipus d’indústries al districte d’Extramurs, actuant el nostre barri com una frontissa entre estes dos zones d’intensa activitat creativa. S’entén així molt millor l’existència d’un festival urbà dinamitzador com Distrito 008 al districte d’Extramurs.

mapa-industries-creatives
Intensitat de les industries creatives. Informe elaborat per InnDEA-IVIE.

Malgrat tot açò el barri s’enfronta a un problema de gran importància: la despoblació. El centre de València i els barris més antics venen patint un llarg degoteig d’habitants que, siga per trasllat o per defunció, poc a poc es van veient substituïts per serveis i comerços. Si aquest nou teixit no és suficientment intens (i així i tot no deixa de ser un fenomen perillós i gens desitjable) la pèrdua de vida urbana i complexitat a l’espai urbà es fa palesa al dia a dia. I en el cas del barri del Botànic aquesta situació resulta evident.

variacio-poblacio
Variació interanual de població, 2014. Anuari estadístic, Oficina Estadística, Ajuntament de València.

Les últimes dades registrades en 2013 mostren una variació anual de població negativa, de manera que al nostre barri la taxa de mortalitat va superar la taxa de natalitat. Si el barri no resulta atractiu per a atraure nous habitants i per a que els que ja hi són no vulguen anar-se’n, aquesta tendència seguirà augmentant.

 

Mapeig del lloc

Malgrat que la plaça Rojas Clemente envolta tot l’entorn del mercat, podem dividir-la clarament en dos àmbits: un principal -entre les façanes 01-04- i un altre secundari (fig.1). Aquest àmbit principal és el que s’identifica com a “plaça”, entès com un lloc on predomina l’estada sobre el pas, diferent al “carrer” on la relació estada-circulació és la inversa, encara que en cap cas són excloents.

L’anàlisi física s’ha centrat en les característiques d’ús de les plantes baixes adjacents, determinant on es localitzen els accessos als habitatges i garatges i quins són els usos dels espais comercials. També s’ha tingut en compte la disposició del mobiliari urbà per a entendre com afecta la seua localització (o la seua absència) en la percepció i ús de l’espai i les seues característiques.

ambit-facanes-2
Figura 1. Àmbit de la plaça, límits físics i mobiliari urbà.

Un altre element important són els aparcaments (fig.2). Qualsevol activitat o acció duta a terme a les façanes o voreres va a ser invisibilizada per l’aclaparadora quantitat de vehicles, tant en l’àmbit principal com en el secundari. La major part de l’espai d’aparcament funciona en règim de zona blava. També cal tenir en compte la necessitat dels comerciants de realitzar els treballs de càrrega/descàrrega (groc). Existeixen unes poques places reservades a personal de l’ajuntament (roig) i només unes poques àrees fora ja de l’àmbit directe de la plaça són d’aparcament lliure (verd).

rodat-peat
Figura 2. Aparcament i relació superfície rodada vs superfície vianants

D’altra banda la materialitat i disseny de les voreres i passos de vianants tampoc ajuden a la mobilitat. Les voreres són en general estretes i els passos no estan rebaixats o sí ho estan però de manera deficient sense complir amb condicions mínimes de seguretat. La dimensió de les voreres i la quantitat de mobiliari urbà també impedeixen que les cafeteries i altres comerços puguen eixir al carrer i estendre terrasses. A més a més els conjunts de contenidors de residus suposen un fort element dissuasiu de l’ús de les àrees adjacents.

voreres
Una mostra de l’accessibilitat de les voreres de la plaça.

Les façanes del mercat són totalment opaques i tancades a l’exterior exceptuant només els punts d’accés i un parell de comerços, els quals també presenten cert grau de resistència a l’ús ja que tenen un xicotet tram d’escales amb tres o quatre graons i una rampa a l’accés principal. Les façanes de l’entorn alberguen una xicoteta varietat de distints comerços, la qual cosa dota al lloc de certa activitat. Tanmateix, els nombrosos solars i edificis abandonats no permeten l’aparició de nous elements en les plantes baixes que ajuden a enriquir la diversitat del lloc i alimentar així la seua resiliència (fig.3).

estatimmobles2
Figura 3. Estat dels immobles de l’entorn.

 

Entrevistes

En total s’han realitzat nou entrevistes, cinc d’elles a agents que podem considerar més rellevants i altres quatre a actors comuns com poden ser veïns i comerciants de l’entorn. Les persones entrevistades han sigut les següents:

  • A-President comerciants del mercat, també ven al mercat.
  • B-Comerciant del mercat.
  • C-Responsable del mercat, concejalia de comerç i abastiment (anterior govern).
  • D-President de la falla.
  • E-Organitzador festival artístic i d’oci al districte.
  • F-Gerent restaurant.
  • G-Gerent administració loteria.
  • H- Veí, 3ª edat
  • I-Gerent quiosc.

Tots els entrevistats coincideixen en que el barri es troba en mal estat i necessita un canvi, encara que quan entrem a valorar els diferents elements que el composen (mercat, plaça, entorn) ens trobem amb distintes postures.

Respecte a l’edifici del mercat tots coincideixen en que no resulta atractiu. Molts apunten també a que des de fora no s’aprecia com un mercat. Les propostes davant d’aquests problemes van des de la demolició i construcció d’un mercat nou (A) a la reforma integral de l’edifici (B). Els agents directament implicats en l’edifici (A, B, F) remarquen la falta d’inversió per part de l’ajuntament, que és l’actual gestor i propietari. Malgrat açò, cal tenir en compte el valor de l’edifici actual: sent el primer mercat modern construït a València i conservant pràcticament l’edifici original seria un error perdre eixa qualitat identitaria i diferenciadora que el fa únic.

Respecte a la plaça, les posicions son oposades. D’una banda els comerciants del mercat (A, B, F) necessiten espai d’aparcament propi, per a tasques de càrrega/descàrrega i també per als seus clients ja que, segons ells, gran part venen de fora del barri (la qual cosa suposa una situació contradictòria per un mercat de barri). Per a alguns d’aquests el pàrquing és “sagrat”, arribant a tindre conflictes amb altres agents (D) respecte a l’ús de la plaça, encara que hi ha altres comerços que sí aprofiten l’espenta que suposa el canvi d’usos quan es talla la plaça al transit, sobre tot els dies de falles. A més a més, com en tota la ciutat, el barri també necessita places d’aparcament. Tanmateix, hi ha altres comerciants de l’entorn (G, I) que entenen que l’estat actual no resol aquestes necessitats sinó que les agreuja ja que els usuaris del pàrquing són majoritàriament externs al barri i al mercat. Finalment, molts dels agents (D, E, G, H, I) consideren que la forma actual sosté un ritme d’usos que no afavoreix la recuperació del barri ja que el mercat només obri pels matins i per les vesprades la plaça-pàrquing es lloc habitual per a persones en situació marginal. Aquestes es dediquen a demanar diners als usuaris de la zona blava, solen tindre problemes alcohòlics i és habitual que dormen i facen les seues necessitats entre els cotxes o als racons de l’entorn. No hi ha que oblidar l’aspecte de recaptació de la forma actual de la plaça, no només la zona blava sinó també les zones de càrrega i descàrrega que, encara que el mercat només obri pels matins, segueixen sent reservades durant part de la resta del dia i els que allí aparquen són multats.

Sobre l’entorn, ofereix possibilitats a les persones excloses per a seguir en situació marginal gràcies als solars i habitatges buits o de renda molt baixa (algunes en dubtoses condicions d’habitabilitat). La major part d’aquests immobles es troben en estat latent a l’espera d’una operació immobiliària rentable (H, I), però mentrestant afavoreixen les condicions i dinàmiques de degradació del barri. També és important apuntar que l’entorn (voreres, passos de vianants, etc.) no estan adaptats a persones amb mobilitat reduïda com poden ser gran part dels veïns del barri, que son persones d’edat avançada (G, H). La zona està ben il·luminada per la nit, hi ha un nombre suficient de lluminàries i posts d’il·luminació, tanmateix el gran nombre de contenidors de fem i la seua disposició a prop de l’accés al mercat i a la zona amb més comerços i activitat també afecta negativament sobre a percepció d’aquest entorn.

Al barri es localitzen diversos hostels i edificis d’apartaments de lloguer per a turistes debut a la seua proximitat al centre històric (G, I). Malgrat això la plaça és un lloc de pas que no atrau als visitants. Aquests problemes d’atracció i falta d’identificació del mercat i la plaça afecta també als veïns del districte (molts desconeixen l’existència del mercat o no el consideren com a tal), de manera que el conjunt del districte manca d’una identitat pròpia encara que sí que existeixen sub-identitats dels barris. Ací poden resultar molt valuoses les característiques úniques del mercat i la seua història com també les de la falla.

Alguns dels entrevistats (D, F, H, I) apunten que en alguns moments han sorgit mobilitzacions i recollides de firmes respecte al problema de les drogues i les persones en situació marginal.

 

Enquestes

Durant l’estudi del lloc s’han realitzat dos enquestes. De la primera enquesta realitzada mitjançant un formulari de Google Forms actiu i promocionat durant dos setmanes es van obtindré els següents resultats.

enq01 enq02 enq03benq04

Posteriorment es va dur a terme una altra enquesta sobre els usuaris de la zona blava amb l’objectiu de conèixer quin és l’ús real d’aquestes places d’aparcament durant les hores comercials, suposant que fora d’aquest horari (nits i diumenges) les places son utilitzades principalment per veïns. Els resultats són els següents.

enq05


ES

Estudios del entorno

Empezamos el contrarrelato atendiendo a algunos datos reflejados en trabajos que estudian el conjunto de la ciudad. A pesar de que el barrio sufre una pauperización visible no podemos decir que sea un barrio pobre, más bien lo contrario, se mueve dentro de los indicadores de renta de los barrios de nivel medio y medio-alto.

Otro indicador interesante refleja la intensidad de las industrias creativas en el entorno de nuestro barrio. Si bien la mayoría de estas se encuentran en el distrito de Ciutat Vella, también existe gran cantidad de este tipo de industrias en el distrito de Extramurs, siendo nuestro barrio una bisagra entre estas dos zonas de intensa actividad creativa. De hecho, se entiende mejor así la existencia de un festival urbano dinamizador como Distrito 008 en el distrito de Extramurs.

Sin embargo el barrio se enfrenta en su conjunto a un problema de gran importancia: la despoblación. El centro de Valencia y los barrios más antiguos vienen sufriendo un largo goteo de habitantes que, bien sea por traslado o por fallecimiento, poco a poco van siendo sustituidos por servicios y comercios. Si esta sustitución no es lo bastante intensa (y aun así no es un fenómeno deseable) la perdida de vida y complejidad en el espacio urbano se hace patente en el día a día. Y en el caso del barrio del Botànic esto resulta evidente.

Los últimos datos registrados en 2013 arrojan una variación anual de población negativa, de tal manera que en nuestro barrio la tasa de mortalidad superó a la tasa de natalidad. Si el barrio no resulta atractivo para atraer nuevos habitantes y hacer que los que están quieran seguir allí, esta tendencia seguirá aumentando.

Mapeado del lugar

Aunque la plaza Rojas Clemente rodea todo el entorno del mercado, podemos dividirla claramente en dos ámbitos: uno principal (entre las fachadas 01-04) y otro secundario. Este ámbito principal es el que se identifica como la “plaza”, entendida como lugar donde predomina la estancia sobre el paso, diferente a la “calle” donde la relación estancia-circulación sería inversa, aunque en ningún caso son excluyentes.

El análisis físico se ha centrado en las características de uso de las plantas bajas adyacentes, determinando donde se localizan los accesos a viviendas y garajes y cuáles son los usos de los espacios comerciales. También se ha tenido en cuenta la disposición del mobiliario urbano para entender cómo afecta su localización (o la falta de él) en la percepción y uso del espacio y sus características.

Otro elemento importante son los aparcamientos. Cualquier actividad o acción que se lleve a cabo en las fachadas o aceras se va a ver invisibilizada por la abrumadora presencia de vehículos, tanto en el ámbito principal de la plaza como en el secundario. La mayor parte del espacio de aparcamiento funciona en régimen de zona azul. También hay que tener en cuenta la necesidad de los comerciantes del mercado de realizar sus tareas de carga y descarga (amarillo). Existen unas pocas plazas reservadas a personal del ayuntamiento (rojo) y sólo unas pocas zonas fuera ya del ámbito directo de la plaza son de aparcamiento libre (verde).

Además de esto, la materialidad y diseño de las aceras y pasos de peatones tampoco ayudan a la movilidad. Las aceras son en general estrechas y los pasos no están rebajados o sí lo están pero de manera deficiente sin cumplir con condiciones mínimas de seguridad. El tamaño de las aceras y la cantidad de mobiliario urbano también impiden que las cafeterías puedan extender terrazas. Además los conjuntos de contenedores de residuos suponen un fuerte elemento disuasorio del uso de las áreas adyacentes.

Las fachadas del mercado son totalmente cerradas y opacas al exterior exceptuando sólo los puntos de acceso y un par de comercios, los cuales también ofrecen cierto grado de resistencia al uso puesto que presentan un pequeño tramo de escaleras o una rampa en su acceso principal. Las fachadas del entorno albergan una pequeña variedad de distintos comercios, lo cual dota de cierta actividad al lugar. Sin embargo, los múltiples solares y edificios abandonados no permiten la aparición de nuevos elementos en sus plantas bajas que ayuden a enriquecer la diversidad del lugar y alimenten su resiliencia.

Entrevistas

En total se han llevado a cabo nueve entrevistas, cinco de ellas a agentes que podemos considerar más relevantes y otras cuatro a actores comunes como pueden ser vecinos y comerciantes del entorno.
Las personas entrevistadas han sido las siguientes:

  • A-Presidente comerciantes del mercado, también vende en el mercado.
  • B-Comerciante del mercado.
  • C-Responsable del mercado, concejalia de comercio y abastecimiento (anterior gobierno).
  • D-Presidente de la falla.
  • E-Organizador festival artístico y de ocio en el distrito.
  • F-Gerente restaurante anexo al mercado.
  • G-Gerente administración lotería (esquina Juan de Mena).
  • H-Vecino, 3º edad.
  • I-Gerente quiosco (Juan de Mena).

Todos los entrevistados coinciden en que el barrio se encuentra en mal estado y necesita un cambio, aunque cuando entramos a valorar los diferentes elementos que lo componen (mercado, plaza, entorno) nos encontramos con distintas posturas.

Respecto al edificio del mercado todos coinciden en que no resulta atractivo. Muchos apuntan también que desde fuera no se aprecia como un mercado. Las propuestas ante estos problemas varían desde la demolición y construcción de un mercado nuevo (A) a la reforma integral del edificio (B). Los agentes directamente implicados en el edificio (A, B, F) remarcan la falta de inversión por parte del ayuntamiento, que es el actual gestor y propietario. Sin embargo hay que tener en cuenta el valor del edificio actual: siendo el primer mercado moderno que se construyó en Valencia y conservando prácticamente el edificio original sería un error perder esa cualidad identitaria y diferenciadora que lo hace único.

En cuanto a la plaza las posiciones son contrapuestas. Por un lado los comerciantes del mercado (A, B, F) necesitan espacio de aparcamiento propio pero también para sus clientes dado que, según ellos, gran parte vienen de fuera del barrio (lo que supone una situación contradictoria para un mercado de barrio). Para algunos de estos el parking se convierte en algo sagrado (A, F), llegando a tener conflictos con otros agentes (D) respecto al uso de la plaza, aunque hay otros comercios que sí aprovechan el tirón que supone el cambio de usos cuando se corta la plaza al tráfico, sobre todo durante los días de fallas. Además, como en toda la ciudad, el barrio también necesita plazas de aparcamiento. Sin embargo, otros comerciantes del entorno (G, I) entienden que el estado actual no resuelve estas necesidades sino que las acusa dado que los usuarios del parking son mayoritariamente externos al barrio y al mercado. Por último, muchos de los agentes (D, E, G, H, I) consideran que la forma actual sostiene un ritmo de usos que no favorece la recuperación del barrio puesto que el mercado sólo abre por las mañanas y por las tardes la plaza-parking es lugar habitual para personas en situación marginal. Estas personas se dedican a pedir dinero a los usuarios del parking, suelen tener problemas alcohólicos y es habitual que duerman y hagan sus necesidades entre los coches o por los rincones del entorno. No hay que olvidar el aspecto recaudatorio de la forma actual de la plaza, no sólo la zona azul, sino también las zonas de carga y descarga que, aunque el mercado sólo abre por las mañanas, siguen siendo reservadas el resto del día y los que allí aparcan a veces son multados.

En cuanto al entorno, ofrece posibilidades a las personas excluidas para seguir en situación marginal gracias a los solares y viviendas vacías o de renta muy baja (algunas en dudosas condiciones de habitabilidad). La mayoría de estos inmuebles se encuentran en estado latente a la espera de una operación inmobiliaria rentable (H, I), pero mientras tanto favorecen las condiciones y dinámicas de degradación del barrio. También es importante apuntar que el entorno (aceras, pasos de peatones, etc.) no está adaptado para personas de movilidad de reducida como pueden ser la mayoría de vecinos del barrio, que son personas de edad avanzada (G, H). La zona está bien iluminada por la noche, hay un número suficiente de farolas y postes de iluminación, sin embargo el gran número de contenedores y su disposición cerca del acceso al mercado y la zona con más comercios y actividad también afecta negativamente sobre la percepción de ese entorno (B).

En el barrio se localizan varios hostels y edificios de apartamentos de alquiler para turistas debido a su cercanía al centro histórico (G, I). Sin embargo la plaza es un lugar de paso que no atrae a esos visitantes. Estos problemas de atracción y falta de identificación del mercado afectan también a los vecinos del distrito (muchos desconocen la existencia del mercado o no lo consideran como tal), de tal manera que el conjunto del distrito carece de una identidad propia aunque sí que existen sub-identidades de los barrios. Aquí pueden resultar muy valiosas las características únicas del mercado y su historia así como también las de la falla.

Algunos de los entrevistados (D, F, H, I) apuntan a que en algunos momentos han surgido movilizaciones y recogidas de firmas respecto al problema de las drogas y las personas en situación marginal.

Encuestas

Durante el estudio del lugar se realizaron dos encuestas. De la primera encuesta realizada a través de un formulario Google Forms activo y promocionado durante dos semanas se obtuvieron los siguientes resultados.

Posteriormente se llevó a cabo otra encuesta sobre los usuarios de la zona azul con el objeto de conocer cuál es el uso real de estas plazas de aparcamiento durante las horas comerciales, suponiendo que fuera de este horario (noches y domingos) las plazas son utilizadas por vecinos. Los resultados son los siguientes.


EN

Environmental studies

We started our counter-story attending to some data reflected in works that study the whole city. Although the neighborhood suffers a visible impoverishment we can not say it’s a slum, rather the opposite, it stays within the medium and medium-high level for income indicators.

Another interesting indicator reflects the intensity of the creative industries in the environment of our neighborhood. While most of these are located in the district of Ciutat Vella, also there’s a lot of these industries in the district of Extramurs, and our neighborhood works as a hinge between these two areas of intense creative activity. Actually, this makes easier to understand the existence of a dynamic urban festival as District 008 in the district of Extramurs.

However the neighborhood as a whole faces a major problem: the depopulation. The center of Valencia and the oldest neighborhoods have suffered a long trickle of people who, either by transfer or death, little by little they are being replaced by shops and services. If this substitution is not strong enough (and still is not a desirable phenomenon) the loss of life and urban space complexity is evident in the day. And in the case of Botànic neighborhood this is evident.

The latest data recorded in 2013 show a negative annual variation of population, so that in our neighborhood the death rate exceeded the birth rate. If the neighborhood is not attractive enough to attract new people and make those who already live there wanting to continue doing so, this trend will increase.

Place mapping

Although Rojas Clemente square surrounds the market environment, we can divide it clearly into two areas: the main one (between 01-04 facades) and a secondary one. The first one is the main area that is identified as the “square”, understood as a place where staying prevails over passing, different from the “street” where the stay-circulation ratio would be reversed, but in no case are exclusive.

The physical analysis has focused on the characteristics of use of adjacent ground floors, determining where access to houses and garages are located and which applications are found in commercial spaces. Also the provision of street furniture is taken into account to understand how its location (or lack of it) affects the perception and use of space and features.

Another important element is the parking. Any activity or action that takes place on the facades or sidewalks will become invisible due to the overwhelming presence of cars, both in the main area of the square and in the secondary. Most of the parking space operates under a blue zone. Also we should keep in mind the need for market traders to perform their loading and unloading tasks (yellow). There are a few places reserved for council staff (red) and only a few areas outside the direct scope of the plaza are free parking (green).

Besides this, the material and design of sidewalks and crosswalks also disturbs mobility. The sidewalks are generally narrow, the steps are not on lowed or if they are lowed probably don’t satisfy minimum security regulations. The size of the sidewalks and the amount of street furniture also prevent cafes to extend terraces. Besides, waste containers suppose a strong deterrent to the use of adjacent areas.

The facades of the market are completely opaque and closed to the outside except the access points and a couple of shops, which also offer some degree of resistance to use since they have a short flight of stairs or a ramp at the main entrance. The facades of the surroundings contain a small variety of other shops, which gives the place a certain activity. However, multiple lots and abandoned buildings do not allow the emergence of new elements in their ground floors to help enrich the diversity of the place and nurture its resilience.

Interviews

We’ve done nine interviews, five to agents who can be considered most relevant and four to common agents such as residents and businesses of the surroundings.
Those interviewed were as follows:

  • A-Market traders chairman, who also sells in the market.
  • B-Market trader.
  • C-Market manager, Department of Trade and Supply (previous Government).
  • D-President of the “falla”.
  • E-District arts and entertainment festival organization.
  • F-Manager of the restaurant attached to the market.
  • G-Lottery administration manager.
  • H-Neighbor, 3rd age.
  • I-Kiosk manager.

All respondents agree that the neighborhood is in disrepair and needs a change, but when we ask for its different elements (market, square, environment) we find different positions.

Regarding to the market building everybody agrees it is not attractive. Many also point out it is not seen as a market even. Some proposals to these problems range from the demolition and construction of a new market (A) to the complete reform of the building (B). The agents directly involved in the market building (A, B, F) underline the lack of investment by the municipality, which is the current manager and owner. However, we must take into account the value of the current building: being the first modern market built in Valencia and conserving practically the original building losing that identity and distinctive quality that makes it unique would be a mistake.

As for the square there are conflicting positions. On the one hand the market traders (A, B, F) need space for private parking but also for their clients because, they say, some come from outside the neighborhood (which is a contradictory situation for a neighborhood market). For some of these the parking becomes sacred (A, F), coming into conflict with other agents (D) for the use of the square, although there are other businesses that do take advantage of the situation that involves changing uses when the square is closed to traffic, especially during the days of “fallas”. Moreover, as in the whole city, the district also needs parking spaces. However, other retailers in the environment (G, I) understand that the current state does not meet these requirements but enforces it because users are mostly external to the parking area and the market. Finally, many of the agents (D, E, G, H, I) believe that the current form holds a use schedule that does not favor the recovery of the neighborhood since the market is only open in the mornings and in the evenings the square-parking is a common place for people in marginal situation. These people use to borrow money from the parking users, tend to have alcohol problems and usually sleep and do their basic needs between cars or in the corners of the environment. Do not forget the tax collection aspect of the present form of the square, not only the blue zone, but also the loading and unloading zones that, although the market is only open in the mornings, are still reserved during the day and sometimes parked cars are fined.

As for the environment, it offers opportunities to those people excluded in marginal situation to continue in this situations due to the empty plots and homes or the very low income apartments (some in dubious living conditions). Most of these properties are dormant state, waiting for a profitable real estate deal (H, I), but in the meantime they promote conditions and dynamics of degradation of the neighborhood. It is also important to note that the environment (sidewalks, crosswalks, etc.) is not accessible for people with reduced mobility such as most neighbors who are elderly (G, H). The area is well lit at night, there are a sufficient number of lamps and lighting poles, but the large number of garbage containers and their disposal close to market access and the area with more shops and business also affects negatively the perception of that environment (B).

There are several hostels and apartment rentals for tourists located in the neighborhood due to its proximity to the historical center (G, I). But the square is a crossing place that does not attract those visitors. These problems of no-attracting and failure to identify the market also affect the neighboring district (many are unaware of the market or do not consider it as such), so that the entire district lacks an identity although there are sub-identities in the different neighborhoods. Here, the unique market characteristics and its history as well as those of the “falla” can be very valuable.

Some interviewees (D, F, H, I) say that demonstrations and collected signatures processes against the problem of drugs and people in marginal situation have been done in the past. 

Polls

During the site study two polls were done. In the first survey through a Google Forms questionnaire active and promoted for two weeks the following results were obtained.

Another poll was conducted afterwards, about users of the blue zone in order to know what is the real use of these parking lots during business hours, assuming that outside these hours (nights and Sundays) places are mostly used by neighbors. The results are as follows.

Anuncis

One thought on “Anàlisi de la problemàtica; 2: Contrarrelat”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s