Plaça Reservada, o el dia que Rojas Clemente es va omplir de vida.

Al post anterior vos vaig comentar que havia estat col•laborant amb Distrito 008 per tal d’activar l’espai de Rojas Clemente com a part del programa d’aquest festival urbà, i la veritat és que la experiència ha estat un èxit. A més a més, se’ns ha unit Punxa Gestió Cultural i entre tots hem pogut organitzar un sub-esdeveniment propi, batejat com a Plaça Reservada, que naix dins del festival però que té la intenció d’anar fent camí de manera autònoma. Des d’ací també he d’agrair la magnífica implicació per part de la falla Rojas Clemente “La Cordà”.

Continua la lectura de Plaça Reservada, o el dia que Rojas Clemente es va omplir de vida.

Anuncis

Mentrestant: articles, tallers i esdeveniments

Com ja hem comentat abans en aquestes pàgines, l’espai és un objecte amb múltiples dimensions i la seua transformació va molt més enllà d’un canvi exclusivament físic. En eixa transformació juguen un paper important els agents propis d’eixe espai. El cas de la plaça Rojas Clemente comença a despertar l’interès dels seus habitants i, a poc a poc, va teixint-se una xarxa d’usuaris conscients del potencial d’aquest lloc disposats a participar en la seua dinamització. Així doncs, durant el temps que porte realitzant aquest estudi s’han anat produint materials més enllà d’aquest bloc, dels quals m’agradaria destacar els següents:

Continua la lectura de Mentrestant: articles, tallers i esdeveniments

Anàlisi de la problemàtica; 2: Contrarrelat

Estudis de l’entorn

Iniciem el contrarrelat amb algunes dades recollides a distints treballs que estudien el conjunt de la ciutat. Malgrat que el barri pateix una pauperització visible no es pot dir que siga un barri pobre, al contrari, es mou dins dels indicadors de renda de barris de nivell mitjà i mitjà-alt.

Continua la lectura de Anàlisi de la problemàtica; 2: Contrarrelat

Anàlisi de la problemàtica; 1: El relat oficial

Com el seu nom indica, el districte d’Extramurs es localitza fora de les antigues muralles de València. Al llarg d’una de les vies de comunicació més importants de la ciutat, la connexió amb la vila de Quart i la serrania de l’interior, creix el raval de Quart, sent aquest ja de notable envergadura  al s. XVIII. Allí es localitzen els convents de Sant Sebastià i dels Socors. En 1802 l’Ajuntament cedeix a la Universitat de València uns horts ubicats entre el Túria i el convent de Sant Sebastià amb l’objectiu de desenvolupar allí un jardí botànic.

Continua la lectura de Anàlisi de la problemàtica; 1: El relat oficial